Segons la llegenda descrita per Justin (Abrégé, XVIII, 4-2 sqq) Cartago va ser fundada al segle IX a. J.C. (en-814) quan Elissa-Dido, princesa de Tir a Fenícia, després de fugir del seu germà Pigmalión, assassí del seu marit, i envoltada de fenicis va aterrar al nord d’Àfrica (Tunísia del Nord). Dido va demanar al rei de Numibie, Iarbas, una terra per establir-se, i aquest reticent, li va concedir l’espai que pogués cobrir la pell d’un bou. Dido va fer tallar la pell en tires fines i va obtenir una corda de gran longitud. Amb la corda formada així, va envoltar el seu territori vora del mar i va fundar la ciutat de Kart Hadschat (Cartago). En fer una terra en forma de mig disc a la vora del mar va multiplicar per 4 de la zona adquirida. 
Durant el transcurs de la residència, m’he interessat sobretot a la figura femenina de Dido com a fundadora de Cartago ja que és una fugitiva a la recerca d’una terra on establir-se que no només capgira l’art de la negociació per al seu propi benefici, sinó que dóna un pas més enllà oferint un nou punt de vista a allò que ja es dona per establert, com succeix en la creació artística.