“M’interesso a la idea de l’armadura com a objecte d’”aïllament” del món circumdant, i segons la part del cos que protegeix. L’armadura és, doncs, alhora una defensa, una “transfiguració” del cos on qüestionar les relacions entre el nostre cos -com el centre i espai de previsible control- i en relació amb els altres – perifèria i espai d’incert descontrol-. La dicotomia entre l’interior-centre- i l’exterior-perifèria- no és tan evident a l’hora de relacionar-nos amb els altres i traspassar els límits dels cossos, quan la proximitat i les distàncies s’escurcen i esdevenim vulnerables. L’objecte trobat es converteix en un preludi, una peça introductòria a una sèrie d’escultures tèxtils amb les quals cerco un equilibri entre la vulnerabilitat i la protecció, (de)construint els conceptes per a crear nous imaginaris.”