Un vestit - cos absent - penja d’un xerrac - objecte per tallar - en un intent de trencar amb els límits socials i personals. Una reflexió sobre la vulnerabilitat i la pèrdua. Un salt cap a un nou horitzó on el trencament amb el passat és imprescindible per a seguir avançant, per a obrir nous imaginaris i formes d'existir. Ara, la pèrdua -limitació- es converteix en possibilitat. 
 
*Vestit: patró fet d’un teixit de tafetà de cotó de Tunisia, l’interior del vestit conté el dibuix del relleu d’una columna de les ruïnes de Dougga (Tunisia)
*Xerrac: escatat amb abrasiu i traç sobre la làmina per ratllada i fricció amb la forma del meu cos.